Hola, em dic Elizabeth

vaig néixer a Girona, ciutat a on viuria la meva juventut, començaria els estudis, i encuriosida pel món, vaig trobar en l'àmbit de l’aviació, una carrera professional que em donaria l’oportunitat de conèixer-lo.

Un somni que duraria gairebé vint anys i que va començar de petita, quan obserbava d’ aprop i molt entusiasmada a la meva bola del món, aquella que per les nits enlluernava.
Aquest somni va anar agafant forma quan vaig marxar de viatge de final de curs. Era la primera vegada que entrava en un aeroport i agafava un avió, vaig embogir de feliçitat. Va ser, aleshores, que vaig decidir que de gran seria hostessa de vol. I, bé amb el temps vaig acabar fent el curs de tripulant de cabina. Més tard, m'animaria i marxaria cap al Golf Pèrsic a concretar el meu somni, el qual vaig disfrutar per cinc anys.

Van ser uns anys molt intensos, els quals em van permetre acomplir moltes de les meves il•lusions. Una d’elles viatjar sola i amb destinació al llindà del Reiki. Faria un parell d’anys que per casualitat sentiria a parlar, per primera vegada, del Reiki, teràpia mil•lenària de sanació. Molt atreta per tot allò que vaig llegir sobre el tema vaig demanar cita. Després d’un any i contenta amb com em sentia li vaig preguntar a la meva terapeuta, ara amiga, com iniciar-me en el Reiki, pensava en que m'agradaria que arribés a més gent i des d’aleshores vaig anar cursant els diferents nivells i fins a la Maestria.

Realment, va ser aquí on va començar el meu camí com a terapeuta de Reiki. I m’agradaria molt compartir-ho amb tu. Reiki és l'energia universal de l'amor i amb ella espero que trobis aquesta serenor que busques.




Reiki Chōwa



Reiki Chōwa



Reiki Chōwa

Viatges

En l’apartat que us parlava sobre mi us he esmentat que vaig anar de viatge al Japó.

Amb una reserva feta i llistat de coses a veure, entre les més importants, visitar el santuari de Kurama, vaig empendre el meu viatge.

Ara ja tant sols quedava pujar a l’avió, direcció a Kioto. Després de nou hores de viatge vaig arribar a l’aeroport de Nagoya i des d’allà vaig agafar el Shinkansen, nom que es dona al tren d’alta velocitat, i aproximadament trenta cinc minuts més tard posaria cara a Kioto, arribant així a la meva destinació final.

Allà em vaig quedar set dies. Aprofitant que Kioto és petita vaig fer alguna ruta fora de la ciutat. Em vaig apropar al poble de Nara on viuen més cérvols que persones, també vaig arribar a Uji famosa pel seu tè delicat, i en especial, recordo passejar pel passeig del Filòsof on vaig veure els cirerers que aleshores estaven florits.

Cada dia que passava més atreta em sentia per aquella cultura, la gent es mostrava molt amable, ordenada i educada.

Finalment, va arribar el dia que tant havia esperat, la visita al santuari de Kurama. La idea era sortir de Kifune, passejar per Kurama, acabar en un onsen i després de dinar anar a Arashiyama, un bosc ple de canyes de bambú.

Ho recordo com un dia molt especial, tenia ganes de veure a on en Mikao Usui havia rebut aquesta energia que ell més tard faria conèixer.

Kifune no és un poble gaire gran així que ben aviat vaig fer via cap a Kurama. El camí es va fer curt, van ser quatre quilòmetres amb molt d’encant, recordo l’olor del bosc, la lluminositat del dia i els santuaris que es deixaven veure al llarg del recorregut. Tot va fer que gaudís del shinrin yoku, nom que li posen els japonesos a caminar pel bosc, conscienment.

Un cop allà, un japonès me’n van fer cinc cèntims de l’historia d’aquella montanya sagrada. Em van contar que aquí molta gent havia vingut a fer retirs i tal i com li havia passat a en Mikao Usui havien trobat la il.luminació; també, el que significava el triangle gravat al terra i que pots veure a la foto on em trobo de cares al temple. Representa Sonten, i els sis punts que l’ envolten són les sis maneres com interactuem amb el món. De més, si em posava a sobre del triangle sentiria una energia que em faria ser conscient del poder que tinc dins meu. Després d’aquella explicació, i amb lo curiosa que sóc ho vaig probar. Poder condicionaria la meva experiència però si recordo sentir-me molt bé, vaig aprofitar per recitar els cinc principis del Reiki.

Agraïda i satisfeta li vaig donar les gràcies i vaig rodar cap a l’onsen. Aquí vaig tenir temps de processar tot el que m’havia passat al llarg d’aquell dia tant meravellós

Esteu interessats en una sessió?